Les ressenyes, tot un gènere literari

Les ressenyes literàries podrien constituir tot un gènere literari per elles mateixes, i és per això que ens en servirem. En aquesta entrada, us anirem enllaçant amb aquelles que van apareixent en diversos mitjans de comunicació, en les que es parla del darrer llibre que Edicions el Jonc ha editat, El socialisme del segle XXI.No cal dir que als seus autors els hi agraïm profundament l’esforç fet i l’ajuda prestada en la socialització de l’editorial i els seus títols. Bona lectura!
Josep Manel Busqueta, al periòdic La Directa:

L’editorial El Jonc acaba de publicar en català “El Socialisme del Segle XXI”, l’obra més destacada del pensador alemany Heinz Dieterich. El llibre conté un pròleg signat pel militar veneçolà Raúl Isaías Baduel. Tots dos personatges s’han caracteritzat per ser força controvertits. En el cas del militar ha passat de ser un dels grans defensors del procés bolivarià a convertir-se en un opositor. Pel que fa a Dieterich, cal recordar que es pronuncià negativament al projecte de reforma constitucional en la que es pretenia aprofundir en el caràcter socialista del procés.

En aquesta obra Dieterich aporta el seu plantejament del que ha de ser l’alternativa al capitalisme. En aquest sentit es planteja essencialment que la nova institucionalitat postcapitalista pròpia del Socialisme del Segle XXI ha de consistir en: a) l’economia intensiva basada en el valor treball i l’intercanvi d’equivalents b) la construcció d’un nou Estat y c) la democràcia entesa com a propietat d’un sistema social que és mesurable tenint en compte tres magnituds: la formal, la social y la participativa.

En un moment com l’actual, marcat per la profunditat de la crisi econòmica, esdevé essencial pels diferents moviments socials i polítics transformadors poder comptar amb elements que permetin aprofundir en el debat de la recerca d’alternatives al capitalisme. En aquest sentit, la gran virtut de l’obra de Dieterich és el seu potencial com a element de reflexió i debat. Dic això perquè penso que el plantejament que fa l’autor té força punts controvertits, que sense cap mena de dubte, serviran per animar, afinar i en definitiva enriquir la perspectiva crítica i analítica dels que s’animin a la lectura i el debat. Només la forma com titula el llibre ja es força provocadora. Dieterich, emprant en el títol l’article definit “el”, sembla que ens vol dir que la seva és l’única i genuïna proposta de Socialisme del Segle XXI.

Pel que fa a algunes de les idees de l’autor, resulta bastant qüestionable que l’autor pretengui la transformació de capitalisme sense afectar un dels seus pilars fonamentals, la propietat privada. També em sembla molt controvertida la seva idea d’aliances amb la burgesia local de cara a construir el projecte emancipador tal i com defensa en la idea del Bloc Regional de Poder. A nivell del procés cap el socialisme sorprèn el bandejament absolut que fa dels factors subjectius i també dels processos revolucionaris per abraçar una idea totalment determinista del trànsit cap al socialisme. Idea que explicita amb frases com “el genoma de la historia està programat pel regne de la llibertat”. El plantejament de Dieterich obvia completament el conflicte social i fa del plantejament del socialisme un exercici “ de punta de coixí”. Per finalitzat aquest repàs de temes controvertits cal mencionar que l’idea de socialisme que defensa Dieterich en el llibre està basada en el supòsit de “ a cadascú segons el seu treball” i en aquest sentit, com a llindar de lo desitjable per la societat del futur, em sembla un criteri absolutament superat pel plantejament distributiu de Marx en la critica del programa de Gotha on planteja allò de “ de cadascú segons les seves possibilitats a cadascú segons les seves necessitats”. La llista d’elements, com a mínim discutibles continua, però penso que els anteriors ja són una bona mostra per garantir que l’obra segurament no deixarà indiferent a ningú.

Llegiu també a l’Albert Botran a El Punt

1 thoughts on “Les ressenyes, tot un gènere literari

  1. Home, la crítica/ressenya està molt bé però que fàcil que és criticar des de la distància i des del no fer gaire res.Segurament el procés endegat a Veneçuela no és perfecte però com a mínim s'han atrevit a fer passes endavant i no es queden en les grans declaracions que fem aquí a Europa, declaracions pròpies de la petita burgesia utòpica, la que envia els fills a estudiar a les universitats, i que juguen una temprada a fer de "revolucionaris"

Deixa un comentari