No tots els mals vénen d’Almansa

Portada. DefinitiuAutor: Antoni Rico i Garcia
Pròleg: Jordi Muñoz
Editorial: Edicions el Jonc
Col•lecció: Muixeranga, 14
Pàgines: 147
Preu: 14€
Preu per a subscriptors/es: 11,95€
ISBN: 978-84-938705-2-2
Any d’edició: setembre de 2013
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes

No tots els mal vénen d’Almansa. Els Països Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la història moments de major i menor efervescència per a les diferents cultures polítiques nacionalistes. En ple procés sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, nació, ritmes, subjecte polític, confederació i federalisme, entre d’altres, estan a l’ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut. En aquest sentit, l’autor del llibre pretén analitzar l’evolució històrica de la idea dels Països Catalans, els elements que ens porten a afirmar que són una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte polític des de la diversitat, l’heterogeneïtat i el realisme que els tempos polítics dels diferents territoris marquen. En definitiva, No tots els mals vénen d’Almansa pretén mantenir viu el debat sobre els Països Catalans, des d’una visió oberta i crítica, per donar eines als defensors del projecte davant d’un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d’una manera o altra, no contempla la construcció nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Antoni Rico i Garcia (Alacant, 1979). Llicenciat en Història Contemporània per la UA i en Antropologia Social i Cultural per la UB, actualment realitza la seua tesi doctoral sobre el pensament i la influència de Joan Fuster a la UdG. Novelder i valencià d’origen i sentiment, viu a Girona des de fa vuit anys on exerceix de professor de secundària i batxillerat. Ha militat en diverses organitzacions polítiques i sindicals com Maulets, l’AEN-CEPC o la CUP.
És autor d’articles sobre el pensament de Fuster en revistes com Afers, L’Espill o Eines i sobre l’obrerisme novelder en publicacions com Revista del Vinalopó o Betània. És autor de la primera Història de Novelda (2011) i col•labora habitualment en mitjans com La Directa o portals digitals com paisvalenciaseglexxi.org o Llibertat.cat

L’hora dels voltors

L'hora del voltors. Portada

  

  Títol: L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada
Autor: Josep Manel Busqueta
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga, 13
Pàgines: 250
Preu: 15€
ISBN: 978-84-938705-1-5
Any d’edició: abril de 2013
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes

 

 

L’hora dels voltors. Qui més qui menys en aquestes alçades de la crisi en la qual ens trobem immersos té una idea més o menys formada sobre quines són les funestes conseqüències que el fenomen està comportant i que es presenten dia rere dia en forma de retallades en els serveis públics i la seva privatització, amb draconianes xifres d’atur i pobresa o amb la pèrdua de drets socials i laborals.

Enumerar les patologies que pateix el malalt és tan necessari com diagnosticar les polítiques que ens han dut a l’atzucac actual, contextualitzar-les com pertoca, i no aïlladament, i inserir-les en la pròpia dinàmica del sistema capitalista esdevé un exercici absolutament imprescindible per entendre la veritable naturalesa de les crisis. Una crisi com l’actual no és un fenomen natural ni el resultat del comportament pervers de quatre banquers maldestres, sinó la conseqüència més dramàtica de les pròpies contradiccions del sistema capitalista.

L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada pretén posar el focus, de manera didàctica i intel·ligible, a analitzar les raons de la persistència de la depressió tant des d’un punt de vista global com a escala dels Països Catalans i mostrar com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos. A més, però, també fa més palesa que mai la necessitat inajornable de cercar alternatives a un sistema fracassat, profundament injust i insolidari, per part de totes aquelles persones que aspiren a viure en una societat de persones lliures i a no ser tractades com a mercaderies.

 

Josep Manel Busqueta. Llicenciat en Economia per la UAB, des de fa gaire bé 20 anys participa en el Seminari d’Economia Crítica «Taifa» des d’on realitza activitats formatives de tota mena vinculades a la transformació social i orientades, sobretot, als moviments socials i a les organitzacions polítiques de base. Tot i haver nascut al Maresme, des de fa 32 anys viu a Bellpuig (l’Urgell), on treballa de pastisser.

És coautor de dos llibres sobre la Renda Bàsica: Todo sobre la Renta Básica (Barcelona: Virus editorial, 2001 i 2005) i també comparteix l’autoria del llibre Crítica de la economía ortodoxa (Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2004). En els darrers anys ha participat en tasques d’assessorament al govern veneçolà i, fruit d’aquesta experiència, ha publicat diversos articles sobre l’evolució del procés revolucionari bolivarià en mitjans de comunicació com La Directa, Diagonal, Revista Catalunya, Illacrua, ONGC i La lletra A.

 

Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres

Títol: Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres
Autor: Albert Botran
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga, 12
Pàgines: 210
Preu: 14€
ISBN: 978-84-938705-0-8
Any d’edició: març de 2012
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes



Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres.
Malgrat existir des de l’any 1987 i disposar ja d’una llarga trajectòria política, no fou fins a la irrupció als principals mitjans de comunicació del país el maig de 2007, amb l’obtenció d’unes desenes d’actes de regidor, i quatre anys més tard amb la seva consolidació en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegué amb força en l’escenari polític i mediàtic del país.
Però, què és la Candidatura d’Unitat Popular i quin és l’espai polític que representa, més enllà dels tòpics i de les anàlisis simplistes que sovint s’utilitzen per classificar-la? Quins són els fonaments en els quals se’n sustenta el corpus ideològic i quina n’ha estat l’evolució al llarg de la seva existència?

Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres intenta respondre aquestes qüestions i repassar els moments més importants en la vida d’aquesta organització política i de l’independentisme d’esquerres modern al conjunt dels Països Catalans. A més, també pretén ser un instrument valuós per conèixer, de primera mà, què ha dut aquesta força a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les més puixants, arrelades i il•lusionants de la realitat política catalana.


Albert Botran (Molins de Rei, 1984)
. Membre del Secretariat Nacional de la CUP i regidor a Molins de Rei. Màster en Història Comparada (segles XVI-XX), per la UAB. Premi Francesc Carreras Candi per la tesina «Pensar històricament els Països Catalans» (2010). És coautor del llibre Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (2009). Actualment, treballa de tècnic en una entitat cultural. Participa a l’Ateneu Mulei, actua als Pastorets i ha guanyat dues vegades el Combat de Corrandes de la Garrotxa. Col•labora a Ràdio Molins de Rei, escriu regularment a El Punt Avui i ha publicat articles de temàtica política a La Veu de la Terra, Lluita, L’Accent, Eines i Llibertat.cat.

Si te’n vas no tornis


Titol: Si te’n vas no tornis
Autor: Rolando d’Alessandro
Pròleg: Matthew Tree
Editorial:
Edicions el Jonc
Col•lecció: Veles e vents, núm. 6
Pàgines: 237
Preu: 14€
ISBN: 84-933721-9-4
Any d’edició: febrer de 2011
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes



Si te’n vas no tornis. Que la vida és un camí tortuós ple de revolts, caigudes i represes, no n’hi ha cap dubte, i aquest llibre n’és l’exemple més fefaent. Escrit amb voluntat autobiogràfica, Si te’n vas no tornis ens narra el trajecte vital i polític d’un jove militant d’esquerres italià que, acusat injustament d’haver comès un crim comú, es veu obligat a dur la vida d’un nòmada desarrelat i sense papers durant més de 30 anys, recorrent mig Europa a la recerca d’una nova identitat i un futur, tot evitant caure de nou a les mans de l’aparell judicial italià.
Al mateix temps, el llibre és un repàs a través de les experiències viscudes en primera persona d’alguns dels episodis més convulsos de la història recent europea narrats des de la participació de l’autor en alguns dels més actius moviments d’esquerra revolucionària que, d’ençà de la dècada dels 70, sacsejaren la vida política italiana, la francesa i també la catalana, a la recerca d’un món sense explotats ni explotadors.


Rolando d’Alessandro neix a la ufanosa i aristocràtica Toscana, on rep la canònica educació catolicocomunista. Fill d’una nissaga de ferroviaris i mestres, viu al pis de dalt d’una estació fins als 19 anys. Va al Liceo Classico, estudia música, fa atletisme i juga –malament– a futbol. Es matricula a ciències polítiques a Florència, però no avança gaire perquè un fiscal té la pensada d’encolomar-li un crim. Un delicte comú –tant que li hauria agradat a ell ser un pres polític–. Acaba a la presó i en surt, força temps després, serrant barrots i saltant murs. Amb una ordre de cerca i captura a les espatlles, es dedica a fugir i amagar-se: Roma, Trieste, Zuric, París, el Rosselló, Mallorca i, finalment, Barcelona on es planta i viu. Activista de diversos moviments, treballador en tota mena de feines, “sense papers crònic”, aguanta fins a l’extinció de la pena que un jutjat té la bondat de concedir-li… 30 anys després.

Perpinyà, terra d’acollida

La fidelíssima vila de Perpinyà, a la comarca del Rosellò, va ser l’indret escollit per dur a terme la primera presentació del títol “EPOCA, l’exèrcit a l’ombra” aquest passat dissabte, 3 d’abril. L’indret escollit, el Casal Jaume I de la ciutat, acollí en un ambient familiar als autors del llibre Ferran Dalmau i Pau Juvillà i el del pròleg, el periodista i exiliat polític nord-català Aleix Renyé. En la vetllada, carregada de simbolisme, en tant que la Catalunya Nord ha esdevingut històricament terra d’acollida de refugiats i perseguits polítics del sud, els autors apuntaren algunes de les claus del llibre i Aleix Renyé explicà com visqué els anys de clandestinitat, des de la prespectiva que el pas del temps li atorga. I tot, en un ambient agradable de retrobament i catarsi amb antics companys i companyes de desventures.

Primeres esquerdes al mur del silenci informatiu

Sembla ser que després d’una colla de dies insistint i parlant amb periodistes de tota mena sobre la possibilitat de ressenyar el darrer llibre publicat per Edicions el Jonc, escriure’n algun article que en faci referència o entrevistar els seus autors, alguna cosa es comença a moure en el món de la poruga premsa cultural autòctona, malgrat unes poques excepcions, respecte la darrera novetat editorial: una breu ressenya al Presència i l’Accent, una entrada a Vilaweb, el compromís de Sàpiens… No cal dir que aquesta tasca resulta quasi titànica quan es tracta d’un editorial amb uns recursos econòmics i humans migrats, que no viu de la subvenció pública, que no insereix publicitat en els mitjans, que no té una estructura professionalitzada i que per acabar-ho d’adobar, és desacomplexadament independentista i d’esquerres. En tot cas, poc a poc i amb l’ajuda inestimable d’alguns dels nostres subscriptors o simplement de col·laboradors eventuals, l’eco del llibre comença a ressonar més enllà de la premsa alternativa, sempre receptiva i ajuda inestimable. Us oferim doncs uns pocs enllaços en mitjans de comunicació valents on es parla d’EPOCA, l’exèrcit a l’ombra i també alguns blocs. A mesura que d’altres en parlin, els anirem afegint.

Entrevistes: El Punt

Reportatges: Presència

Blocs: Jordi Martí Roger Bujons Jaume Renyer

Noticies: El triangle Vilaweb Llibertat Tribuna Llibertat

EPOCA, l’exèrcit a l’ombra

  Títol: EPOCA, l’exèrcit a l’ombra
  Autors: Ferran Dalmau i Pau Juvillà
  Pròleg: Aleix Renyé
  Editorial: Edicions el Jonc
  Col·lecció: Muixeranga, 11
  Pàgines: 204
  Preu: 14€
  ISBN: 84-933721-8-8
  Any d’edició: gener de 2010
  Mides: 13,5 x 20,5 cm
  Enquadernació: rústica amb solapes


Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.

El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.


Amb EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l’alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.